Divendres passat vaig estar 4 hores sense mòbil. No podia trucar, ni enviar missatges, ni rebre mails, ni connectar-me a Internet… Francament, no em vaig sentir bé. Em vaig trobar desprotegit. Pensava en què passaria si algú volia contactar amb mi i no podia. Era com si em faltés alguna cosa. Era una sensació semblant a la què podem experimentar quan ens deixem el mòbil a casa i hem de passar tot un dia de feina sense el nostre estimat smartphone. Segur que per a molts no és una situació nova i sabeu perfectament de què us estic parlant.

La inesperada absència del meu mòbil durant 4 hores en la meva vida m’ha fet pensar en la dependència que he generat d’aquest aparell. Quantes vegades al dia consultem el nostre mòbil esperant instruccions sobre el que hem de fer? Quantes vegades mirem cada dia el nostre mòbil sense que s’hagi produït cap motiu explícit per mirar-lo? Quantes vegades ens interroguem sobre si hi ha prou cobertura quan fa una estona, que per a nosaltres resulta massa llarga, que no rebem cap trucada o missatge?

Ens hem convertit en mòbil dependents? El mòbil s’ha convertit en l’eix central de les nostres vides? Podem viure sense mòbil? Durant les 4 hores en què vaig estar desconnectat pensava en què passaria quan em tornés a connectar a la xarxa. I sabeu què havia passat? Estúpida vanitat la meva!! No havia passat res. Tot era igual. El món seguia i ningú no havia trobat en falta la meva desconnexió.

Ha estat una bona cura d’humilitat. Demà apagaré el mòbil 4 hores!!